El tret
Res
no ens queda quan la llibertat,
arrabassada
per la força dels trets,
és
abatuda pel poder comprat,
pel
món obscur dels diners sostrets.
Esperar
quan l'esperança és morta.
Quan les
paraules es perden al buit
d'un món sinistre. Esperar la
porta
entreoberta
d'allò que és just.
Sobren
paraules i calen els fets
quan
la justícia té les mans corruptes.
Cal
arrancar portes als exabruptes
Cal
esclatar en un crit salvatge
Cal
omplir el vent d'un missatge
La democràcia,
l'engany pels beneits
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada