Entrades

Cataractes dels orbs

Imatge
Cataractes dels orbs

Mireu com vibra, mort i vida, entre la besllum del rogenc ocàs A poca poc, a l'horitzó... Avança la boira grisa que espera la paraula a plena mar La raó és clara, ho és com ho és l'embat de la marinada que duu la llibertat. Rau en les ment, es mou per l'escorça d'un món caduc, aliè. Malgrat que han rebentat l'ull, tot i l'ull cluc per l'esfera negra d'un tret mal engiponat, dansa viva entre la pols que la vol soterrada.
La raó de l'esclau és clara. Avança segura per les senderes, entre la fam dels deserts. Entre els llaüts atapeïts, entre les ones d'un vent atziac. Les amargues paraules en la gola, restes d'una rebel·lia, rebenten, com mai, en la forja de les paüres Navega per mar, entre els crits dels ofegats.
La raó de l'esclau és l'estel del nord que rau en l'orbe d'un temps caduc. Caminarà per senderes de filferros de pues, d'arenes traïdores amb pas segur. Ni l'oceà de la nit, ni la mar brava, ni la set c…

LA GRANOTA I L'ESCORPÍ

La granota i l'escorpí
Un escorpí que volia travessar un riu, li va dir a una granota: —Portem a la teva esquena. —Que et porti a la meva esquena! Si et porto a la meva esquena, em picaràs. —No siguis cap de tronxo. No veus que si et pico, ens ofegarem tots dos. Tanmateix l'escorpí va ser tan persuasiu que la granota va acceptar. El va carregar sobre l'esquena i van començar la travessia. Arribats a la meitat del riu, de sobte, l'escorpí la va picar i mentre s'ofegaven la granota li va dir: —Per què ho has fet? —No ho he pogut evitar —li contestà—. És la meva naturalesa.
És més que previsible el comportament d'un Estat constituït per una casta d'inamovibles senyors de la guerra. Acostumats a saquejar els pobles de la Mediterrània pel botí, la democràcia els entra per una orella i els surt per l'altra. Els sona com una mosca collonera. Ni l'Europa en la seva evolució cap a l'extrema dreta dels banquers, ni l'Amèrica xovinista de les bombolles de l…

res no queda

Res no queda
Res no ens queda quan la llibertat, arrabassada per la força dels trets, és abatuda pel poder  comprat, pel món obscur dels diners sostrets.
Esperar quan l'esperança és morta. Quan les paraules es perden al buit d'un món sinistre. Esperar la porta entreoberta d'allò que és just.
Sobren paraules i calen els fets quan la justícia té les mans corruptes. Cal arrancar portes als exabruptes
Cal esclatar en un crit salvatge Cal omplir el vent d'un missatge La democràcia, l'engany pels beneits

a.feliu

Los Inmortales Muertos

Imatge
Los Inmortales muertos
Nunca se sabe quién nos da la mano hermano. Quizás, entre las sombras de la noche, un fantasma del pasado te viene a ver. Algunos inmortales se pasean alegremente entre los humanos, nos miran con ojos siniestros desde sus monturas, espada en mano. Nos obligan a leer su nombre en cada esquina cuando, perdidos en el sueño libertario, buscamos una famosa calle en los arrabales para calmar las ansias del amor. Esos seres mediocres que firmaban sentencias de muerte i daban órdenes a diestro y siniestro a pobres diablos. Esa carne de cañón que dejaba la piel entre los romeros de las sierras, eso sí, con la bendición del altísimo sinvergüenza hijo de puta. Pérfidos personajes que jugaban con el gas mostaza en el Rif, son alabados i/u odiados por sus obras fantasmales. Muchos de ellos gozan de un lugar privilegiado en los altares de la historia y en los libros de los santos. Comparten el poder del bien y del mal como auténticos dioses del olimpo. Ojo a quien das la mano …

NO RES PERSONAL

Imatge

Ball de diables: Oligarquia versus democràcia

Imatge
Si algú, en la seva bondadosa i infantil innocència, havia pensat que l'imperi dels imperis menyspreable  era una democràcia, va molt errat. Espanya és una OLIGARQUIA. Cal que us entri al cap i deixeu de somiar amb la innocència dels infants! És, com deia, una oligarquia ben estructurada d'una eficàcia letal. Val allò de: "atao y bien atao" mai tan clar i profètic. És un sistema social en què tot el poder recau de manera efectiva en un segment petit de la societat. Els més poderosos en virtut de la riquesa, la posició familiar i el poder militar són qui manen. Una organització queha sabut enganyar amb la màscara del xai a la població confiada i desitjosa de respirar. Es podria dir també que ha sabut ensarronar a l'Europa de les "democràcies" massa sospitoses de no ser-ho. Tanmateix, no res de més lluny, els d'Europa són massa espavilats per ser engalipats amb els toros i la pandereta. Europa no en té res d'innocent; encara cuegen, força actius…

el silenci del bosc

Imatge