Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2018

L'esper

Imatge
Que bo seria un món sense esperança, sense fe, sense Déus. Un món sense especuladors, sense lladres, on cada persona, per pròpia voluntat, es dediqués a allò que sap fer millor buscant la perfecció en la creació. Malgrat tot, no som pedres insensibles, rocs que res esperen. Hi ha una part de nosaltres, un part incrustada en l'adn, en l'essència primitiva, en la feréstega animalitat humana on s'amaga l'esperança. Som confiats, confiem en la misericòrdia del que té el dit en el gallet. En lloc de rebel·lar-nos i morir matant esperem el tret de gràcia. Accions, respostes, sense sentit en un ésser privilegiat, un ésser evolucionat que vol allunyar-se de l'ancestral primigènia de la selva. Necessitem creure, som animals perduts en un planeta perdut en un univers estrany i ple d'incògnites on la por sempre guanya, on la por és l'aliat incondicional del lladre. Què queda doncs? Quin és el camí si no podem renunciar als Déus? No hi ha resposta, seguirem immersos en e…

Ànima

Imatge

Cataractes dels orbs

Imatge
Cataractes dels orbs

Mireu com vibra, mort i vida, entre la besllum del rogenc ocàs A poca poc, a l'horitzó... Avança la boira grisa que espera la paraula a plena mar La raó és clara, ho és com ho és l'embat de la marinada que duu la llibertat. Rau en les ment, es mou per l'escorça d'un món caduc, aliè. Malgrat que han rebentat l'ull, tot i l'ull cluc per l'esfera negra d'un tret mal engiponat, dansa viva entre la pols que la vol soterrada.
La raó de l'esclau és clara. Avança segura per les senderes, entre la fam dels deserts. Entre els llaüts atapeïts, entre les ones d'un vent atziac. Les amargues paraules en la gola, restes d'una rebel·lia, rebenten, com mai, en la forja de les paüres Navega per mar, entre els crits dels ofegats.
La raó de l'esclau és l'estel del nord que rau en l'orbe d'un temps caduc. Caminarà per senderes de filferros de pues, d'arenes traïdores amb pas segur. Ni l'oceà de la nit, ni la mar brava, ni la set c…