Cataractes dels orbs



            Cataractes dels orbs


Mireu com vibra, mort i vida, entre la besllum del rogenc ocàs
A poc  a poc, a l'horitzó...
Avança la boira grisa que espera la paraula a plena mar
La raó és clara,
ho és com ho és l'embat de la marinada que duu la llibertat.
Rau en les ment, es mou per l'escorça d'un món caduc, aliè.
Malgrat que han rebentat l'ull, tot i l'ull cluc
per l'esfera negra d'un tret mal engiponat,
dansa viva entre la pols que la vol soterrada.

La raó de l'esclau és clara.
Avança segura per les senderes, entre la fam dels deserts.
Entre els llaüts atapeïts, entre les ones d'un vent atziac.  
Les amargues paraules en la gola, restes d'una rebel·lia,
rebenten, com mai, en la forja de les paüres
Navega per mar, entre els crits dels ofegats.

La raó de l'esclau és l'estel del nord
que rau en l'orbe d'un temps caduc. Caminarà per senderes
de filferros de pues, d'arenes traïdores amb pas segur.
Ni l'oceà de la nit, ni la mar brava, ni la set calmada
detindrà l'allau. Res no els queda, res no els espera,
tanmateix mai deixaran de caminar.
                                               Els mou la fe.
Una fe errada en un deu aliè

                                                     a.feliu 10/02/2018


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GRANOTA I L'ESCORPÍ