La granota i l'escorpí
Un
escorpí que volia travessar un riu, li va dir a una granota:
—Portem
a la teva esquena.
—Que
et porti a la meva esquena! Si et porto a la meva esquena, em picaràs.
—No
siguis cap de tronxo. No veus que si et pico, ens ofegarem tots dos.
Tanmateix
l'escorpí va ser tan persuasiu que la granota va acceptar. El va carregar sobre
l'esquena i van començar la travessia. Arribats a la meitat del riu, de sobte,
l'escorpí la va picar i mentre s'ofegaven la granota li va dir:
—Per
què ho has fet?
—No
ho he pogut evitar —li contestà—. És la meva naturalesa.
És més que previsible el comportament d'un Estat
constituït per una casta d'inamovibles senyors de la guerra. Acostumats a saquejar
els pobles de la Mediterrània pel botí, la democràcia els entra per una orella
i els surt per l'altra. Els sona com una mosca collonera.
Ni l'Europa en la seva evolució
cap a l'extrema dreta dels banquers, ni l'Amèrica xovinista de les bombolles de
l'avarícia que esclaten arreu, ni la Xina comunista que té la gent esclafada
sota la bota roja, ni la Rússia dels Gulags, ni Déu els farà canviar de parer.
Condicionats biològicament i socialment per
segles de permanència al cim, dominen les senderes del determinisme. Estan
incapacitats per negociar i formalitzar cap acord per arribar a l'altra riba de
les crisis, sans i estalvis.
És un estat determinista, porten en l'ADN, com
l'escorpí, clavar l'agulló del verí, malgrat que el futur predeterminat és
acabar ofegats al riu. No hi poden fer res, són així, són l'escorpí.
