Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

LA GRANOTA I L'ESCORPÍ

La granota i l'escorpí
Un escorpí que volia travessar un riu, li va dir a una granota: —Portem a la teva esquena. —Que et porti a la meva esquena! Si et porto a la meva esquena, em picaràs. —No siguis cap de tronxo. No veus que si et pico, ens ofegarem tots dos. Tanmateix l'escorpí va ser tan persuasiu que la granota va acceptar. El va carregar sobre l'esquena i van començar la travessia. Arribats a la meitat del riu, de sobte, l'escorpí la va picar i mentre s'ofegaven la granota li va dir: —Per què ho has fet? —No ho he pogut evitar —li contestà—. És la meva naturalesa.
És més que previsible el comportament d'un Estat constituït per una casta d'inamovibles senyors de la guerra. Acostumats a saquejar els pobles de la Mediterrània pel botí, la democràcia els entra per una orella i els surt per l'altra. Els sona com una mosca collonera. Ni l'Europa en la seva evolució cap a l'extrema dreta dels banquers, ni l'Amèrica xovinista de les bombolles de l…

El tret

Imatge
El tret
Res no ens queda quan la llibertat, arrabassada per la força dels trets, és abatuda pel poder  comprat, pel món obscur dels diners sostrets.
Esperar quan l'esperança és morta. Quan les paraules es perden al buit d'un món sinistre. Esperar la porta entreoberta d'allò que és just.
Sobren paraules i calen els fets quan la justícia té les mans corruptes. Cal arrancar portes als exabruptes
Cal esclatar en un crit salvatge Cal omplir el vent d'un missatge La democràcia, l'engany pels beneits

a.feliu

Los Inmortales Muertos

Imatge
Los Inmortales muertos
Nunca se sabe quién nos da la mano hermano. Quizás, entre las sombras de la noche, un fantasma del pasado te viene a ver. Algunos inmortales se pasean alegremente entre los humanos, nos miran con ojos siniestros desde sus monturas, espada en mano. Nos obligan a leer su nombre en cada esquina cuando, perdidos en el sueño libertario, buscamos una famosa calle en los arrabales para calmar las ansias del amor. Esos seres mediocres que firmaban sentencias de muerte i daban órdenes a diestro y siniestro a pobres diablos. Esa carne de cañón que dejaba la piel entre los romeros de las sierras, eso sí, con la bendición del altísimo sinvergüenza hijo de puta. Pérfidos personajes que jugaban con el gas mostaza en el Rif, son alabados i/u odiados por sus obras fantasmales. Muchos de ellos gozan de un lugar privilegiado en los altares de la historia y en los libros de los santos. Comparten el poder del bien y del mal como auténticos dioses del olimpo. Ojo a quien das la mano …