Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2016

NOVA

Imatge

Claudia per sempre més

Quan penso que d'ella només em resta el record, me'n faig creus. Tot i això, crec que res que passa es perd per sempre més, queda dins de l'univers. Què és la vida i la mort sinó la memòria submergida en l'espai temps? Que no formem part d'aquest cosmos tots plegats? No som sinó pols d'estrelles: matèria i energia d'un infinit que se'ns escapa a l'enteniment. Des que tinc ús de raó, havia viscut en un de tants edificis plens de gent de mirada indiferent en els quals pul·lulaven com autòmats, sense ànima, dins l'atmosfera emboirada d'aquell raval gris, brut i farcit de finestres, on el veïnat en l'obrir-les només veia finestres. Sí, aquell era un barri vell, dels que acostuma a haver-hi en totes les ciutats del món. No obstant això, m'hi trobava bé, cada matí baixava a buscar el pa a la fleca de la cantonada, hi anava joiós, podia tornar a veure la Clàudia, la noia de la pastissera. Era per mi, enmig de la grisor d'aquell món, com…