Atrapat sota la runa

Atrapat sota la runa

«Ui! Ai! Ai! No puc respirar, m'ofego, m'ofego, redéu quin mal que em fa la cama!» La tinc trencada, segur que la tinc trencada. Quina putada. Andreu, però que collons ha passat! Però que ha passat Déu meu! A veure si em poso així, potser no em farà tant mal. «Ai! Ai! Ai! La mare que ho va parir tot». No, no et moguis Andreu que és pitjor encara em fa més mal. No, no, no estic somiant, això que palpo és runa, cony! «Ai! Ai! Ai! Uf quina fiblada», calmat i no desesperis. Em fa mal el cap, em raja sang, dec tenir un trau. A veure, pensa, pensa en calma. Que cony ha passat? No hi veig una merda, estic rodejat de runa. S’ha ensorrat la casa, segur que s’ha ensorrat la casa. Tinc fred, tinc fred, tinc fred… Calmat i escolta Andreu, escolta, què és aquest soroll? Aigua, sí, sí, aigua, sento rajar aigua.  Palpo una pedra, si, si és una pedra i si l’arrossego i me la posa a l’esquena?. A veure si… «Ai, Ai, Ai! Cabró, fill de puta…» No, no, no em puc bellugar de cap manera. No sé com posar-me. I si… Ara, ara sembla que es calma una mica. Però que ha passat! I la canalla i l'Assumpta. «Assumpta! Assumpta! On ets? Contesta si us plau, contesteu on sou tots». Però, però que ha passat Déu meu! Uf, ja hi torna a fiblar, això em matarà, no puc més. Però que collons ha passat. Ara, ara, ara, si, si ara  me'n recordo, estàvem dormint, sí, si, si,  estàvem dormint i tot s’ha ensorrat. Ja li deia al veí de sobre, que deixes d'omplir la terrassa de plantes que la casa és molt vella, el molt fill de puta m'hi posava arbres fins i tot. Segur que s’ha ensorrat la terrassa, sí, , deu ser això. Veí malparit si me'n surto d’aquesta, et pelo, et pelo, ho juro per aquesta que et pelo. «Miquel contesta, Anna on ets, on sou tots, contesteu collons!» Para atenció Andreu algú que es queixa. «Ei! Ei! Qui ets, qui ets». Res ha parat, em bull el cap, no potser Déu meu, segur que són tots morts. Déu, per què m’ho fas això, que t'he fet jo, ja sé que t'he fallat algun cop, però això no m’ho pots fer. No, no em prenguis la família, si us plau Déu.

International news...: Tres de març de dos mil vint, un terratrèmol de valor set, punt vuit a l’escala de Richter amb l’epicentre a Caldes de Montbui ha colpejat amb força les poblacions de la rodalia. Barcelona la capital catalana ha quedat molt malmesa amb milers de morts i damnificats...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només un somni

Tot un joc