Reflex d'incerteses



Irreal món de les ànimes mortes
sacrificades en néixer. Car tot és pols.                     
Espill d'espai en l'univers virtual
on l'infinit és una il·lusió banal.
                                   Vanitat d'un déu que no és.

Oceà fosc, subtils dimensions caduques
curull d'estels que fugen del raig de llum.
Eteri joc dels vius dins l'esfera celeste.
Calima de l'ocàs porpra que s'enfonsa
                                   cercant la suor de les pors.

Ferits per xarxes de pues sagnem dolor
en l'insondable espai dels esperits.
Mostrem els ulls oberts,  amb la claror
de la celístia, buscant per on cal fugir
                                   per la sendera de l'atzar.

Obscura nit, fulgent reflex d'un engany.
Tan sol són restes roents de matèria inerta,
d'una imatge falsa que vibra llampant,
en la latent negror d'un bosc de lluna nova,
         plena de paranys.

La cruel resposta és el no-res, que ho engola tot,
a la recerca d'un déu millor en un nou big bang.

Al llindar de les incerteses, la raó rau soterrada
sota la pols incipient d'un mon caduc.
No res és que sembla, ni el temps que fuig


                                   en l'etern orbe que omple 
                                   el que és buit. 


                                                                       afeliu 05/10/2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només un somni

Tot un joc