La dansa dels estornells




Davant la llum de llevant, li tornava de la memòria un temps de pau i goig que enyorava. Era el jardí ple de sons i crits i rialles; ple de les olors dels carrers humits, dels camps de conreu i dels fums de les fàbriques; ple de la remor del vent que movia les fulles dels arbres de les avingudes de Reus; ple de les piuladisses d'ocells cercant parella que omplien la tofa feréstega dels arbres i els bancs desllorigats i bruts.
         Un temps ple de les olors de les aules, dels llibres trencats, dels missatges d'amor en paper rebregat que volaven entre els pupitres; ple dels sabors de la terrassa del bar de la plaça, taules curullades de gots i ampolles amb els amics xarrupant un refresc entre xerrameca banal; ple de les esgarrinxades en la pell quan collien móres entre els esbarzers arrapats a les tanques de ferro del vell casalot; ple dels temors, a flor de pell, a la tossa dels fantasmes que sorgien d'entre finestres de vidres trencats i amb la por s'escapava una abraçada aïllada i el tast d'uns llavis escalfats.
         Era un jardí instal·lat en l'hivernacle de vidrieres transparents de la memòria on refugiar-se quan estava trista. I dins d'aquella caixa plena de llum, com un miratge perdut en la llunyania, se li afigurava un rostre. L'esguard alegre d'una ombra perduda en l'abisme dels temps, el perfil d'un ésser llunyà, que romania immutable als anys, amb la boca mig oberta com un beneit encaterinat. Uns ulls badats i grisos que la contemplaven insensible al pas del temps. Era la figura d'en Sergi, el perfil d'aquell amor d'adolescència. I ara sentia, dins l'anima el desig d'acaronar aquell rostre del passat.
         Un somriure afectuós li va il·luminar la cara quan va obrir la ment a tot aquell batibull de records que l'allunyaven per uns instants de la realitat.


                                                                                              afeliu 26/09/2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només un somni

Tot un joc