Canyissars de tardor


                          














He caminat per l'afrau d'un temps ja mort.
Penya segats tortuosos s'han obert als senders
de la memòria oblidada dels rius ferits.
Torrents salvatges que trenquen la dura
roca ferrenya de la joventut perduda.

Obscurs paranys, de l'ancestral barbàrie
humana, han llimat la rebel·lia
dels angulosos cantals rodolant
per vessants rostes entre els pobles
i les ciutats. Sords al dolor aliè

Només resten reflexes d'espurnes
daurades en la riba del riu ferit.
Calma rendida entre sinuosos
meandres plens d'ocres canyissars
dansant al vent de la marinada fosca

Colors sagnants del sol tènue de l'ocàs
Massa ple d'ombres llargues que eclipsem
l'horitzó fred d'aquosa presencia
cercant la fi, en les eternes onades del mar,
enmig de rèmores pètries ja mortes,


                                               afeliu 16/10/2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només un somni

Tot un joc