La bèstia no és morta



Atapeïda heura de fulles llampants,
d'arrels insidioses. Per què furgues
en les ferides d'una sang vessada?

És molt present el record de la fera
que jau sota pedra. Pèrfida fura
que vetlla en runa cremada
on la pudor putrefacta perdura.

Preguen xirois els cadells de la bèstia.
Ruflen goluts en les restes de fum
mentre la pútrida biosfera resa
al voraç déu catòlic, massa gras.

En la ferum de les corrupteles
borden i borden, dia rere dia,
any rere any, fins i tot segles,
pels bordells on la pau és una faula.

Un cop i un altre clamen conjura
al déu romà. Criden la croada
amb l'ànsia de despertar el monstre
que dorm sota la creu de picada pedra

Engorronits per la digestió sòpita,
jeuen cofois. Vessen regalims de bava
entre ullals a l'espera de la resurrecció
en les estances fredes de la traïció.  

L'atapeïda pudor de la canilla
plana entre els vius, ja per costum,
com la feixuga calor de canícula

No guareixen les tòrpides nafres.

Només ens queda les enrarides llars
on vidres fumats escatimen la llum.



afeliu 19/10/2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només un somni

Tot un joc