Esclau de la por


Ocell que no fuig
amb la porta oberta.
Captiu massa vell.
Mur de pedra,
reixa de forja
em barren el pas.

Carceller! Dorm tranquil
deixa al pany la clau.
No veure la llum.
La por és la cadena
que sempre em frena,
és un parany subtil.


Presoner d'una malastrugança,
Tinc por de la llibertat?
Caminar, mirar el cel, volar...
Més lluny de l'embarrat
que m'ha robat la vida.


No,  jo dic no.
No vull ser un esclau.
I tu...?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només un somni

Tot un joc