Fe, esperança i caritat


Voldria creure, però no puc, em sap greu.
Voldria tenir la fe que tens quan em mires,
però és massa tard per mi, ho sé.
Voldria tenir la força que tu tens, i creure,
però no puc i em sap greu.
He deixat que l'esperança es fongui en el "no res".
Ho palpo, ho noto en el meu ésser .
Sé que és cert: el temps tot ho esborra,
tot queda malmès en l'espai del passat.
Tot quedarà, per fi, fos en el "no res".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només un somni

Tot un joc