Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

A l'alba freda

Imatge

Temps d'espera

Celatge flagel·lat de l'alba
    cau del cel com llosa grisa
    damunt la terra verge.
    Pluja de fulles seques.
    Riera de brunes ribes.
    Còdols de llefiscosa pàtina
    Curullen l'aigua de la llera
    on els peixos llisquen morts.
    Cabal de plàcides deixalles
    suren botides en l'aquosa
    pell sens veu, sens vida!
    Arreu davallen sòrdides,
    guspiregen les escates.
    Lluors, reflexos de fetors
    Que el ventijol brau s'endugué
    perdudes en el temps d'espera

    Boirina densa que s'arrapa
    capciosa per les branques
    nues de l'espessa arbreda
    Lànguida s'arrossega.
    S'esmuny voraç per escletxes.
    Cerca prop la terra verge.
Romàs la fura a l'aguait
    Maliciosa, obscura xarxa.
    Fal·laç a tot hora l'embolcalla.
    No vol que el raig daurat
    que s'estavella en la serra
    guareixi les carns ferides,
    esberli les pors salvatges,
    obri les ments dormides.
    Tortuosa tardor, que m'ofega,
     hivern de…

Esclau de la por

Imatge
Ocell que no fuig amb la porta oberta. Captiu massa vell. Mur de pedra, reixa de forja em barren el pas.
Carceller! Dorm tranquil deixa al pany la clau. No veure la llum. La por és la cadena que sempre em frena, és un parany subtil.

Presoner d'una malastrugança, Tinc por de la llibertat? Caminar, mirar el cel, volar... Més lluny de l'embarrat que m'ha robat la vida.

No, jo dic no. No vull ser un esclau.
I tu...?

Cadafal

Imatge
Any 1940, 15 d'octubre. Dos quarts de set del matí. Feia fred, abans d'escoltar uns trets que van trencar la pau del vent, un esgarip va omplir l'aire d'esgarrifor. "Per Catalunya"!!! Aquest és el testament d'un president assassinat.Un home que havia estat escollit democràticament pel poble de Catalunya, va ser executat per les hordes feixistes. Després de 38 anys de democràcia, encara no s'ha eliminat un judici que va ser una fal·làcia per justificar una mort injusta. Cal retornar l'honorabilitat del nostre president màrtir, per la convivència i per la pau.


Vell Llop de mar

Imatge
Vaixell perdut en la tempesta,
encara navego brandant la proa.
Baten les ones en l'oceà tèrbol.
Salobres em llimen la vella fusta.
Esculls traïdors me l'han esberlada.
Marfós, el temps se m'escola veloç.
Corprès en la tardor feixuga,
cerco foll la tendra primavera

Delerós d'assaborir l'ambrosia
que vessa d'uns llavis novells.
Orb, d'una fetillera fantasia,
Sotjo embriac pètals vermells.
Ensumo els efluvis molsuts.
Pelluco mòrbid el cos impol·lut.
Puixant amor d'adolescència.
Esvelts efebs d'innocència
Naugrag garratibat al suro,
encara trec coll del dur viatge.
Bleixo en la posta escarlata.
Balandrejo dins la mar brava.
Contemplo l'encís d'un miratge,
rada d'una abraçada lleugera.

Per només una carraca que llangueix.
Buscant redós, he posat l'amarra
al norai del teu port per finar
A.Feliu 02/07/14

LA BÈSTIA

No guareixen les tòrpides nafres. El sol que neix en l'horitzó de fang ens puny l'ànima i poc escalfa, el vidre fumat escatima la llum,
el foc de calitja és farcit de sang.
L'olor de canilla que borda i borda.
omple l'aire tèrbol de ramats golafres,
de corrupció, de ferum fètida.
La bava els regalima pels ullals,
engorronits per la digestió sòpita,
dormen a l'aguait, en la freda espera

És present el record de la bèstia,
vetlla el son etern sota la runa
cremada de nacions torturades.
Jau en el cau de pedra, la pèrfida
mentre la pudor putrefacta perdura
dia rera dia, any rera any, segles.
Nefasta història, pau perduda

Atapeïda heura que furga capciosa
les ferides. Arreu arrels fonedisses
que xuclen àvides la sang vessada.
Preguen xirois un cop i un altre
al Déu cristià la croada armada
amb l'ànsia de despertar la fera
que jau per sempre més sota la creu


A.Feliu 07/04/2014

Fe, esperança i caritat

Voldria creure, però no puc, em sap greu. Voldria tenir la fe que tens quan em mires,
però és massa tard per mi, ho sé.
Voldria tenir la força que tu tens, i creure,
però no puc i em sap greu.
He deixat que l'esperança es fongui en el "no res".
Ho palpo, ho noto en el meu ésser .
Sé que és cert: el temps tot ho esborra,
tot queda malmès en l'espai del passat.
Tot quedarà, per fi, fos en el "no res".