Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2013

Somni de tardor

El temps esgotat per la verema
Deixa caure de bell nou, l'estació
Estiu rutilant de calor extrema
S'esmunyentre núvols de tardor
Remor oblidada de primavera
Volta blava encerclada de foscor
Llisca l'aigua per la claveguera
Viaranysperduts farcits de l'enyor

Arbres reblerts de branques nues
Dies grisosos de catifes brunes
Farcits d'esgrogueïdesfulles

Espectres d'una glòria perduda
Que s'esmicola per l'avinguda
Jaç on s'ajoquen les despulles

Avui la més alta l'he vist caure
Al mig del camí ha anat a raure
Amb la volada,  dansa de la mort

Avui he vist cruixir per la drecera
Aquella ufanosa primavera
Aquella tofa gerda de verdor

Sóc l'alè

Sóc el vent
que baixa de la serra
i brandeja els camps
reblert de tiges verdes.

Sóc aquell
que s'abraona per la ciutat dormida
quan l'albada, encara lívida,
lluu els primers rajos del sol ixent.

Sóc l'aire
que embolcalla el teu cos sinuós
amb la nuesa d'un bes,
i que ingràvid s'enlaira
portant el perfum de la teva pell.

Sóc l'oreig
de la tarda que segueix
per l'arena les petjades
quan camines vora el mar.

Soc la brisa
que t'esbulla els cabells d'atzabeja,
que et fa riure i que t'omple d'alegria
quan em veus venir amb els braços oberts.

Sóc la remor del ventijol
que et parla a cau d'orella d'un amor fidel
i tu confiada m'obres la ment
i m'expliques els teus secrets.

Sóc el company etern
que t'omple els pulmons de l'alè