L'oblit


Camino descalç davant la mar plana.

M'impregna a dojo una  fina  rosada

que duu l'aire dens de la marinada.

Un cop i un altre, les feixugues onades

frisoses esborren les meves petjades,

gravades en la flonja i suau arena.

 

Passió trencada, esbarriades les restes...

Reflexos iridescents d'un blanc nacre,

minsos bocins que lluent en el sòl salobre,

són closques que afloren d'entre la sorra fina.

Vestigis a l'embat de la dansa marina

que arrossega les petxines esberlades

 

Un cop i un altre, les àcrates onades,

gelades m'acaronen amoroses els peus

M'aturo i sospiro, aire fresc dins els lleus.

Obro a pleret un llibre i d'entre els fulls

fugen voleiant uns pètals encara vermells,

d'una promesa, d'una rosa, d'uns poemes...

 

Enyoro l'olor del teu cos nu, salvatge

Llenço aquell record, m'entra un rampell.

Llenço el regal de Sant Jordi, ja vell.

I de nou una onada grata la sorra

Prompte tot ho allisa i tot ho esborra

Passejo descalç altre cop per la platja.

 

Sospiro per trobar la teva pell colrada

De cop em regalima una llàgrima,

Té gust a mar, salat ara com l'ànima

Camino descalç davant la mar plana,

la bonior de les ones m'asserena

i frisoses esborren la caminada

 

Miro l'horitzó, vola òrfena una gavina

Sola navega entre el mar i la platja

perduda com jo en aquest paratge.

Damunt avança mandrosa l'albada grisa.

I de nou la ciutat es desperta indecisa

els carrers són plens de la boirina.

 

Per comiat només una missiva.

Prenc amb recança el meu bagatge.

Adeu aimia. Cerco un llarg viatge

Ja arriba de nou la primavera,

Ai! Trobaré a faltar el teu cos salvatge.

Tal vegada un altre amor m'espera.

 

A.Feliu  11/08/2013


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només un somni

Tot un joc