Desig inoblidable


     Entaforat en un racó de la memoria
     guardo un tresor d'un passat llunyà.
     Un instant congelat en el temps
     I oblidat en l'oceà de l'espai.
     Perdut en la foscor trista de la memoria
     Que torna d'un viatge molt llarg.
     S'esmuny com un follet trapella.
     Com el colom ple de coratge
     vola i vola... Fins rebentar el cor,
     fins albirar el colomar, la llar perduda
     
     És l'esclat d'un encís jovenívol
     desig immaculat que torna de bell nou
     clar, net, precís, llampant fins i tot.

     És aquella espurna que llu com l'estel
     en la nit fosca i que em segueix arreu
     potser per il·luminar mon camí
     ple de pedres i punyents esgardissos
     que em fereixen l'ànima,
     m'esgarrinxen la pell  
     i em fan sagnar els peus.

     És l'altar d'un amor secret,
     Espireig de joia d'una mirada
     que mai, mai podré oblidar

     És la passió que es va perdre
     en el temps d'un passat llunyà.
     I que malgrat tot, a hores d'ara no ha mort

     Sencillament s'ha fet vell en el temps


                                                              A.Feliu 08/08/2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només un somni

Tot un joc