Potser no ha mort

Preludi: 1939, Argelers, França. La flor i nata catalana fuig de l'horror, derrotats pel feixisme militar, on només els espera la mort. Travessen la frontera confiats i són encerclats en caps de concentració com  atzembles. Sense menjar, sense abrigalls, sense aigua potable, sense un bri de compassió. A ple hivern el mar els remets les gelades batzegades de les onades i el firmament els dóna el sostre amb les estrelles vibrant entre la llum de la celístia. http://www.tv3.cat/videos/1681659


                   Oh Déu!

El somni d'igualtat, s'ha fos en l'arena
per sempre més, captiu ha mort de pena.
Llatzerat i occit en la llorda sorra.
Cenyit per les punxes d'una corona
que l'ha encerclat. La llibertat ferida
no tornarà ja, com la primavera florida.

S'arrossega una fetor en l'atmosfera.
Una gèlida buidor on brama la fera
que ve de mar. A betzef, els batecs
de l'aigua colpegen els cadàvers
esparracats, amb la gola oberta
i els ulls esbatanats. Plens de nafres
obertes, gemeguen un cop i un altre.

Pobres!  Perduda l'esma, encara treuen força
Per defensar la senyera amb el puny alçat.
 
               Oh Déu?

Ja ploren els infants pel món a la deriva.
Mentre el diable fosc, amb llança a cavall, vigila
el somni en les tombes, que la  sorra
llepissosa a l'Argelers ha soterrat.

Del cel rogenc i estrellat, ja cauen
glops ingràvids de blanques llàgrimes
damunt la sorra que els han deixat corgelats.
                        Per les llambordes a balquena ofegats
Pel paviment ple d'esquerdes asfixiats

On poden fugir? On es poden amagar?
Els cadàvers allunyats de la terra cremada
 
                 Oh Déu? Vegeu!

Com creix arreu per les fissures  la nova gespa
Els llucs barrinen glaucs i empenyen per les escletxes.
Fins que la pedra cedeix al seu frenètic embat.

                       Tal vegada, potser tornarà, aquell somni ressuscitat.

A.Feliu 17/01/2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només un somni

Tot un joc