Pols

Submergits en l’univers de la casualitat
envoltats per l'atmosfera que omple el buit
llisquem per camins i dreceres
on ens trobem uns i altres,
dansant en el fràgil i efímer fil de la vida
sense saber  on anem a parar
on ens porta el fat.

La roda del temps ens lliga,
ens atropella, ens esclafa...
No podem fugir,  som els seus esclaus,
tot està relacionat i tot està lligat.

La por per l'esdevenidor, rossega i minva l’ésser
Esquinça la part humana i aflora la bèstia
Capaç de justificar, d’aplaudir, d’admirar
la depravació i obscurs fets
contra el proïsme i molt més. 

I perquè!              

Potser per sobreviure a les desgracies,
Potser  per alimentar l'avarícia
O per la supèrbia,  i molt més.
Potser  per la naturalesa humana
que busca la destrucció, l’aniquilació.

No sabem el perquè.
El fet és que la maldat impera.

Al final l’experiència ens recorda que
el nostre temps és limitat, que s’acaba.
Queda la pols,  per seguir formant part
d’aquest tot. On tot esta lligat.
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només un somni

Tot un joc