La sinia

Giren i giren
els catúfols en la roda
de la gran sínia.
Omplint la sèquia d'aigua
robada de la riera.

 
Llisca alegre,
fugissera, guiada,
neta i clara,
confiada, juganera
dins d'una canalera.

 
Llisca en l'encaix
d'una mà molt sinistra.
Dient que l'estima,
però li treu la vida,
la deixa desnerida.

 
Retorna  l'aigua
bruta desencisada
a la riera.
Farcida de deixalles
amb la força perduda.

 
Torna ja lliure
sens veure, no albira
que aigües avall.
De nou altra vegada
la  sínia l'espera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només un somni

Tot un joc