Horabaixa

Aire clos, sota un cel gris.
Tu i jo submergits en les incerteses,
aclaparats pel  món de les febleses.
L'esdevenidor  trencat pel desencís.
Encara somio trobar el paradís.
 
Mals averanys dins l'espai
xardorosos dies d'una calma tensa.
Congriada  la nuvolada fosca, densa.
Paraules ofegades i en la gola l'esglai.
Pors que afloren com l'esbiec del xai.

La mirada perduda.
Fermats i anorreats per una allau
d'iniquitats, astorats  i sense pau.
Busquem arreu, clamem als déus ajuda.
Mans nues de gent decebuda, abatuda.
 
Carregada atmosfera.
Tu i jo arraulits dins la volta negra
encerclats dins la densa  tenebra.
Ningú ho sap si remés ens espera,
potser ja hem copsat  l'hora darrera
 
La resclosa de les pors
resta esquerdada , ja no aguanta.
L'afany  de llibertat, ja la rebenta
no pot durar més l'escarni vergonyós.
Bufa ja el vent i s'emporta els temors
 
Aimia! Encara somio
En aquesta terra trobar el paradís,
i no haver de fugir per ser feliç.
Oh amor! Units en l'horabaixa crido
i desespero per veure el sol eixir

 

A.Feliu 02/07/2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només un somni

Tot un joc