Deja-vu

Preludi: 1945, Núremberg. Judici pel genocidi i contra els criminals de guerra Nazis. Al mateix temps al sud es consolida el règim feixista amb una violència ferotge; camps de concentració, treballs forçats, afusellaments indiscriminats, violacions de les dones a la presó, experiments incontrolats als hospitals psiquiàtrics, genocidi dels catalans,  tràfic de nadons, fam, estraperlo, corrupció generalitzada, grans negocis amb la sang dels vençuts... Tot el que és execrable a l'especia humana es produïa en les terres del sud amb el beneplàcit i aplaudiment dels estaments eclesiàstics catòlics,  apostòlics, romànics i no se què més tot menys cristians. Maltractaven la gent amb total impunitat sense que les democràcies europees i el famós judici moguessin un sol dit. Que és la justícia?  Avui en dia encara clamen les tombes en els fossars en les serres oblidades lluny de les llars mentre la poderosa i folrada oligarquia de botxins campen arreus més que satisfets. Els poderosos i opulents fills de l'oligarquia ara manen. On és la justícia? Cal pensar-hi molt, l'oblit justifica els criminals.
Demiurg posa ordre en els caos. És l'esperit impulsor de l'univers, l'ànima (filosofia gnóstica)
 

Pregem!

Escolteu, Pare!

El ressò del clam en la foscor dels fossars,

en la serra oblidada lluny de les llars.

Mireu, com campen arreu, els botxins

d'un estiu esquinçat. Negres bandades

de voltors a l'aguait d'urpes afilades. 

Cofats per l'aurèola sagnant i beneïda

pels grans germans, sobergs i venjatius

encofurnats en les altures d'uns sants roïns

Contempleu!

L'estultícia dels magistrats venerables

que van jutjar la bèstia de l'hecatombe

amb parafernàlia, soroll i pompa.

Oblidant, complaguts, el regne de la fúria

meridional, on fila la llavor de la incúria.

Arrapades paparres, xuclant  les carns

nafrades i putrefactes dels humans,

captius llanguits pel dogal a la gola.

Observeu!

Com la taüla nissaga, ancorada

en la  pell d'un bou llosc, esquinça la capa

daurada i barrada per la nostra sang.

Com es mofen a doll, sense cap respecte,

del que va ser refugi dels perfectes.

Bons homes foragitats per la cobdícia

del poder de l'or, d'una cúria impúdica.

Són els fills de la traïdoria i l'engany.

Aguaiteu!

Els núvols congriats d'una borrasca eterna

i freda, és el glaç d'una congesta obaga

Porta un ressò vibrant i llunyà, de bell nou.

La lluita tenaç que cada any ens agermana

i que reviu en els fogars a cada fornada

És el silenci sòrdid que ha cridat sempre

arreu pels carrers, pels volts del setembre

envers del tort, del tro, del jou...

Escolteu, Pare!

L'aldarull que desferma la tirania.

Escolteu el soroll  obscur d'una lletania.

Guaiteu com furten amb la llei de l'espasa

els fruïts i la collita de cada anyada.

Feu que s'acabi la foscor amarga

d'un temps, d'una nit massa llarga,

d'un eixorc pou negre ple de tenebres

farcit d'impàvids, però tolits, espectres

Oïu, Pare!

El silenci calmat de l'oreig de la tarda,

maimona mou els tanys de l'olivera.

Vella soca en el  nostre cor arrelada,

desnerida, eixonada i pel llamp cremada.

Que ni les lleis, ni la guerra, ni la borrufada,

d'aquesta terra, jamai no l'han arrencada

Permeteu, Senyor,

Que penetri l'essència del demiürg,

en l'orbetat de l'intel·lecte  perdut,

per alliberar les nacions de la terra

de  l'esclavitud que tot ho esguerra.

Tal vegada, potser... el vostre espill;

miserable, petit, ínfim, senzill...

Serà difós en el bassal de la parvitat

humana, dins l'orbe de la diversitat

i la llibertat dels pobles serà un fet

sota l'atzur d'un sol ixent


 

Pacem inter populós terrae, fructus justitiae est

(La pau entre els pobles de la terra, és fruit de la justícia)

Amén...


                                                              A.Feliu 12/04/2013

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Només un somni

Tot un joc