Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2013

La tempesta

Guaita la lluentor del dia.
Lleva't dolçament, contempla la claror
l'albada et deixondirà amb la frescor.
Quin cel més blau. Quin sol ens il·lumina
lleva't dolçament, obre els ulls, aimia.

Corriols d'aigua isarda llisquen frisats, fugint del clos blanc.
Davallen i trontollenpel pedregam
fins l'àrida coma. Mare que guarda
dins dels rocalls brusits la pastura verda.

Sons al matí, a la tarda, de fontanes fresques en el boscatge
a redós en l'arbreda pel brancatge.
Cants d'ocells i secrets que el bosc serva.
Tanta pau no pot durar, em fa basarda.

Tot és vida austera
prop dels serrats que encerclen la vall.
Viaranys de la plana, camins de margall,
pagesos trescant amb el magall la terra,
flaires pel vent de gent que s'hi aferra.

Arbres plens, atapeïts. Quin bé de Déu, fruita sucosa, dolça.
Planes daurades, la verdor de l'horta,
les riberes ufanoses, camps bleïts,
bat de sol que ho deixa tot abaltit.

Xafogor àlgida, greu.
Dies de calitja que cauen com lloses
baf de miratges plen…

Horabaixa

Aire clos, sota un cel gris.
Tu i jo submergits en les incerteses,
aclaparats pelmón de les febleses.
L'esdevenidortrencat pel desencís.
Encara somio trobar el paradís.

Mals averanys dins l'espai
xardorosos dies d'una calma tensa.
Congriada la nuvolada fosca, densa.
Paraules ofegades i en la gola l'esglai.
Pors que afloren com l'esbiec del xai.

La mirada perduda.
Fermats i anorreats per una allau
d'iniquitats, astoratsi sense pau.
Busquem arreu, clamem als déus ajuda.
Mans nues de gent decebuda, abatuda.

Carregada atmosfera.
Tu i jo arraulits dins la volta negra
encerclats dins la densa tenebra.
Ningú ho sap si remés ens espera,
potser ja hem copsat l'hora darrera

La resclosa de les pors
resta esquerdada , ja no aguanta.
L'afanyde llibertat, ja la rebenta
no pot durar més l'escarni vergonyós.
Bufa ja el vent i s'emporta els temors

Aimia! Encara somio
En aquesta terra trobar el paradís,
i no haver de fugir per ser feliç.
Oh amor! Units en l'horabaixa crido
i desespero …

Reflexes

Els teus ulls jolius
Reflexes de l'ànima
Que'l cor abrusa

Celistia

Dins del fosc èter
Estels d'una nit fosca
Lluor d'espurnes
Ambaixadors del cosmos

Hàlits de l'harmonia

Ès el buf de la primavera,

sota el ceruli fulgent de matinada.
Que mou la tofa de l'arbreda curullada.
És el ressò d'un brunzir en l'atmosfera
És la llavor latent que al cau espera

Bo i feréstec ventijol
Farcit de miratges, de colors i danses
Fantasies de llum, de dolces clarianes
Atapeïda brolla plena d'un joc infantívol
Essència d'un fluir gairebé frívol

Pell molla de les rosades
Regalims que adoben arrels fonedisses
Gotes que perlegen entre les bardisses
Llampurneig iridescent ball de bruixes
Màgia de sotabosc, sadoll de goges

Aura d'opalescent boirina.
Fumaroles entre la verdor on suren
els capricis glaucs de bultra densa.
Corriols perduts, plens de petja fina.
Corredisses de la brisa marina.

Oreig càlid, vent de vigia.
Mare que acarona un mar d'espigues.
Balandrejar dels camps reblerts de tiges.
Mormols tafaners que s'esmunyen en l'oïda.
Remors del sentinella curós del nou dia.

És el bleix de la primavera

Ressò d'un clam

Bonior llunyana dins el vent

Curull d'esgarips d'una nit obscura

Esgarrifossos esglais d'una tortura

Queixes dels captius condemnats

Sadoll de clapits de gossos ensinistrats

Mormol d'un eixam que es desferma

Ressò que perdura d'un sorollós batec

Afany d'un futur al que hom s'aferra

Aires que venen de lluny en la meva terra
Segles d'un huracà que clama la llibertat

Crits dins la tempesta que el cor m'esguerra
Hereus de la terra, d'un turment dins del vent...
A.Feliu 21/07/2013

Potser no ha mort

Preludi: 1939, Argelers, França. La flor i nata catalana fuig de l'horror, derrotats pel feixisme militar, on només els espera la mort. Travessen la frontera confiats i són encerclats en caps de concentració com  atzembles. Sense menjar, sense abrigalls, sense aigua potable, sense un bri de compassió. A ple hivern el mar els remets les gelades batzegades de les onades i el firmament els dóna el sostre amb les estrelles vibrant entre la llum de la celístia. http://www.tv3.cat/videos/1681659


Oh Déu!

El somni d'igualtat, s'ha fos en l'arena per sempre més, captiu ha mort de pena. Llatzerat i occit en la llorda sorra. Cenyit per les punxes d'una corona que l'ha encerclat. La llibertat ferida no tornarà ja, com la primavera florida.
S'arrossega una fetor en l'atmosfera. Una gèlida buidor on brama la fera que ve de mar. A betzef, els batecs de l'aigua colpegen els cadàvers esparracats, amb la gola oberta i els ulls esbatanats. Plens de nafres obertes, gemeguen un cop…

Pols

Submergits en l’univers de la casualitat
envoltats per l'atmosfera que omple el buit
llisquem per camins i dreceres
on ens trobem uns i altres,
dansant en el fràgil i efímer fil de la vida
sense saber on anem a parar
on ens porta el fat.

La roda del temps ens lliga,
ens atropella, ens esclafa...
No podem fugir,  som els seus esclaus,
tot està relacionat i tot està lligat.

La por per l'esdevenidor, rossega i minva l’ésser
Esquinça la part humana i aflora la bèstia
Capaç de justificar, d’aplaudir, d’admirar
la depravació i obscurs fets
contra el proïsme i molt més.

I perquè!              

Potser per sobreviure a les desgracies,
Potser  per alimentar l'avarícia
O per la supèrbia,  i molt més.
Potser  per la naturalesa humana
que busca la destrucció, l’aniquilació.

No sabem el perquè.
El fet és que la maldat impera.

Al final l’experiència ens recorda que
el nostre temps és limitat, que s’acaba.
Queda la pols,  per seguir formant part
d’aquest tot. On tot esta lligat.

Deja-vu

Preludi: 1945, Núremberg. Judici pel genocidi i contra els criminals de guerra Nazis. Al mateix temps al sud es consolida el règim feixista amb una violència ferotge; camps de concentració, treballs forçats, afusellaments indiscriminats, violacions de les dones a la presó, experiments incontrolats als hospitals psiquiàtrics, genocidi dels catalans,tràfic de nadons, fam, estraperlo, corrupció generalitzada, grans negocis amb la sang dels vençuts... Tot el que és execrable a l'especia humana es produïa en les terres del sud amb el beneplàcit i aplaudiment dels estaments eclesiàstics catòlics,apostòlics, romànics i no se què més tot menys cristians. Maltractaven la gent amb total impunitat sense que les democràcies europees i el famós judici moguessin un sol dit. Que és la justícia? Avui en dia encara clamen les tombes en els fossars en les serres oblidades lluny de les llars mentre la poderosa i folrada oligarquia de botxins campen arreus més que satisfets. Els poderosos i opulents …