Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2013

Enyor per Nadal

La tarda ja es fon amb afany L'angoixa torna a mi amb la fosca Penso en tu mentre el dia s'esmuny S'esvaeix la claror de la tarda Del teu adéu ja fa gairebé un any Però el record de l'amor s'arrapa a la carn. Has anat tant lluny! Penso en tu i miro per la finestra Fa fred, però l'enyor em crema Els flocs de neu omplen l'asfalt El bleix m'entela un xic la vidriera No ho sé, potser estic somiant Veig el somriure del teu rostre
Em giro, ets tu. S'ha acabat l'espera

És Nadal

Somni de tardor

El temps esgotat per la verema
Deixa caure de bell nou, l'estació
Estiu rutilant de calor extrema
S'esmunyentre núvols de tardor
Remor oblidada de primavera
Volta blava encerclada de foscor
Llisca l'aigua per la claveguera
Viaranysperduts farcits de l'enyor

Arbres reblerts de branques nues
Dies grisosos de catifes brunes
Farcits d'esgrogueïdesfulles

Espectres d'una glòria perduda
Que s'esmicola per l'avinguda
Jaç on s'ajoquen les despulles

Avui la més alta l'he vist caure
Al mig del camí ha anat a raure
Amb la volada,  dansa de la mort

Avui he vist cruixir per la drecera
Aquella ufanosa primavera
Aquella tofa gerda de verdor

Sóc l'alè

Sóc el vent
que baixa de la serra
i brandeja els camps
reblert de tiges verdes.

Sóc aquell
que s'abraona per la ciutat dormida
quan l'albada, encara lívida,
lluu els primers rajos del sol ixent.

Sóc l'aire
que embolcalla el teu cos sinuós
amb la nuesa d'un bes,
i que ingràvid s'enlaira
portant el perfum de la teva pell.

Sóc l'oreig
de la tarda que segueix
per l'arena les petjades
quan camines vora el mar.

Soc la brisa
que t'esbulla els cabells d'atzabeja,
que et fa riure i que t'omple d'alegria
quan em veus venir amb els braços oberts.

Sóc la remor del ventijol
que et parla a cau d'orella d'un amor fidel
i tu confiada m'obres la ment
i m'expliques els teus secrets.

Sóc el company etern
que t'omple els pulmons de l'alè

Lluïssor de lluna

Benaurades nits de lluna plena Idil·lis vedats a l'adolescència
El bes als llavis de la innocència
On esclata la passió primera
On s'explora la pell de l'estimada
Entre les ombres de l'arbreda

Malaurades hores de pleniluni Que guarden sota la llum minsa
El record de l'amor que s'esquinça
Entre les ombres de l'infortuni
Exigües paraules sota la llum grisa
Promeses que s'emporta la brisa

Trist reflex d'una llum divina Redós de trobades amoroses
Languides mirades perdudes
Racons de jardins ombrívols
Adelerats batecs, plaers frívols
Instin orb de primitiva boirina
Embruix de lluïssor de lluna clara
Encís màgic en els ulls d'una dona
Exultant fruir d'acaronar-te els pits
Esclat sensual en les grises nits

L'oblit

Camino descalç davant la mar plana.
M'impregna a dojo una fina rosada
que duu l'aire dens de la marinada.
Un cop i un altre, les feixugues onades
frisoses esborren les meves petjades,
gravades en la flonja i suau arena.

Passió trencada, esbarriades les restes...
Reflexos iridescents d'un blanc nacre,
minsos bocins que lluent en el sòl salobre,
són closques que afloren d'entre la sorra fina.
Vestigis a l'embat de la dansa marina
que arrossega les petxines esberlades

Un cop i un altre, les àcrates onades,
gelades m'acaronen amoroses els peus
M'aturo i sospiro, aire fresc dins els lleus.
Obro a pleret un llibre i d'entre els fulls
fugen voleiant uns pètals encara vermells,
d'una promesa, d'una rosa, d'uns poemes...

Enyoro l'olor del teu cos nu, salvatge
Llenço aquell record, m'entra un rampell.
Llenço el regal de Sant Jordi, ja vell.
I de nou una onada grata la sorra
Prompte tot ho allisa i tot ho esborra
Passejo descalç altre cop per la platja.

Sospiro per…

Desig inoblidable

Entaforat en un racó de la memoria
     guardo un tresor d'un passat llunyà.
     Un instant congelat en el temps
     I oblidat en l'oceà de l'espai.
     Perdut en la foscor trista de la memoria
     Que torna d'un viatge molt llarg.
     S'esmuny com un follet trapella.
     Com el colom ple de coratge
     vola i vola... Fins rebentar el cor,
     fins albirar el colomar, la llar perduda
     És l'esclat d'un encís jovenívol
     desig immaculat que torna de bell nou
     clar, net, precís, llampant fins i tot.

     És aquella espurna que llu com l'estel
     en la nit fosca i que em segueix arreu
     potser per il·luminar mon camí
     ple de pedres i punyents esgardissos
     que em fereixen l'ànima,
m'esgarrinxen la pell 
     i em fan sagnar els peus.

     És l'altar d'un amor secret,
     Espireig de joia d'una mirada
     que mai, mai podré oblidar

     És la passió que es va perdre
     en el temps d'un passat llunyà.
     I que mal…

La tempesta

Guaita la lluentor del dia.
Lleva't dolçament, contempla la claror
l'albada et deixondirà amb la frescor.
Quin cel més blau. Quin sol ens il·lumina
lleva't dolçament, obre els ulls, aimia.

Corriols d'aigua isarda llisquen frisats, fugint del clos blanc.
Davallen i trontollenpel pedregam
fins l'àrida coma. Mare que guarda
dins dels rocalls brusits la pastura verda.

Sons al matí, a la tarda, de fontanes fresques en el boscatge
a redós en l'arbreda pel brancatge.
Cants d'ocells i secrets que el bosc serva.
Tanta pau no pot durar, em fa basarda.

Tot és vida austera
prop dels serrats que encerclen la vall.
Viaranys de la plana, camins de margall,
pagesos trescant amb el magall la terra,
flaires pel vent de gent que s'hi aferra.

Arbres plens, atapeïts. Quin bé de Déu, fruita sucosa, dolça.
Planes daurades, la verdor de l'horta,
les riberes ufanoses, camps bleïts,
bat de sol que ho deixa tot abaltit.

Xafogor àlgida, greu.
Dies de calitja que cauen com lloses
baf de miratges plen…

Horabaixa

Aire clos, sota un cel gris.
Tu i jo submergits en les incerteses,
aclaparats pelmón de les febleses.
L'esdevenidortrencat pel desencís.
Encara somio trobar el paradís.

Mals averanys dins l'espai
xardorosos dies d'una calma tensa.
Congriada la nuvolada fosca, densa.
Paraules ofegades i en la gola l'esglai.
Pors que afloren com l'esbiec del xai.

La mirada perduda.
Fermats i anorreats per una allau
d'iniquitats, astoratsi sense pau.
Busquem arreu, clamem als déus ajuda.
Mans nues de gent decebuda, abatuda.

Carregada atmosfera.
Tu i jo arraulits dins la volta negra
encerclats dins la densa tenebra.
Ningú ho sap si remés ens espera,
potser ja hem copsat l'hora darrera

La resclosa de les pors
resta esquerdada , ja no aguanta.
L'afanyde llibertat, ja la rebenta
no pot durar més l'escarni vergonyós.
Bufa ja el vent i s'emporta els temors

Aimia! Encara somio
En aquesta terra trobar el paradís,
i no haver de fugir per ser feliç.
Oh amor! Units en l'horabaixa crido
i desespero …

Reflexes

Els teus ulls jolius
Reflexes de l'ànima
Que'l cor abrusa

Celistia

Dins del fosc èter
Estels d'una nit fosca
Lluor d'espurnes
Ambaixadors del cosmos

Hàlits de l'harmonia

Ès el buf de la primavera,

sota el ceruli fulgent de matinada.
Que mou la tofa de l'arbreda curullada.
És el ressò d'un brunzir en l'atmosfera
És la llavor latent que al cau espera

Bo i feréstec ventijol
Farcit de miratges, de colors i danses
Fantasies de llum, de dolces clarianes
Atapeïda brolla plena d'un joc infantívol
Essència d'un fluir gairebé frívol

Pell molla de les rosades
Regalims que adoben arrels fonedisses
Gotes que perlegen entre les bardisses
Llampurneig iridescent ball de bruixes
Màgia de sotabosc, sadoll de goges

Aura d'opalescent boirina.
Fumaroles entre la verdor on suren
els capricis glaucs de bultra densa.
Corriols perduts, plens de petja fina.
Corredisses de la brisa marina.

Oreig càlid, vent de vigia.
Mare que acarona un mar d'espigues.
Balandrejar dels camps reblerts de tiges.
Mormols tafaners que s'esmunyen en l'oïda.
Remors del sentinella curós del nou dia.

És el bleix de la primavera